dimarts, 17 de març del 2009

FLAMES DE COLORS



QÜESTIONS:
  1. Explica quines de les flames vam vore al laboratori i a quins compostos corresponia cada color.
  2. Has anat a vore algun castell de focs? Quins colors es repeteixen més? Quins compostos hi harurà dins de les carcasses? Consulta el text "química en falles".
  3. Clica ací i fes el joc sobre el sistema periòdic. T'has equivocat molt? Quina ha segut la teua puntuació.  Pots entrar tantes vegades com vulgues, et servirà per repassar.


diumenge, 8 de març del 2009

QUÍMICA EN FALLES?

Durant les falles tota València fa olor a pólvora. Però saps què és?

La pólvora és una substància explosiva utilitzada principalment com a propulsor de projectils en les armes de foc i com a propulsor i amb finalitats acústiques en els jocs pirotècnics. Està composada de determinades proporcions de nitrat de potassi, carboni i sofre i amb una composició (en pes) d'aproximadament 15:3:2 respectivament.

D'origen incert, sembla que la pólvora va ser produïda per primera vegada a la Xina cap al segle VI, on era usada en focs d'artifici, i introduïda a Occident pels àrabs, que potser ja la varen utilitzar cap al 1257 amb objectius militars.

Els petards són tubs de cartró amb pólvora al seu interior amb una metxa per encendre'l.

Com s'aconsegueixen els colors dels focs artificials?

Els focs artificials contenen a més de pólvora, pols d'alumini, ferro, zinc o manganés per poder crear xispes perquè aquests metalls es calfen fins quedar incandescents. A més a més, s'afegeixen algunes altres substàncies que donen color a la llum: sodi per obtindre llum groga, el clorur de calci produeix llum ataronjada, el clorur d'estronci i l'hidròxid d'estronci per als rojos, el clorur de bari per als verds i el clorur de coure per als blaus.


Informació extreta de wikipèdia, pots aprofundir clicant ací.

QÜESTIONS (Les has respondre a la llibreta i també en forma de comentari):

  1. On es creu que es va inventar la pólvora? Quina civilització la va portar a Europa?
  2. Quins elements/compostos químics apareixen al text? Classifica'ls en elements i compostos.
  3. Busca a la taula periòdica els símbols de tots els elements que apareixen al text (també els que formen part de compostos). Classifica'ls entre metalls i no metalls i digues a quin grup del sistema periòdic pertanyen.
  4. Què s'explica al vídeo?


dimarts, 3 de març del 2009

LA TAULA PERIÒDICA DELS ELEMENTS QUÍMICS


La taula periòdica dels elements és una disposició tabular dels elements químics, ordenats per nombre atòmic creixent.

D'aquesta manera, s'agrupen els elements en blocs, grups (columnes) i períodes (fileres) amb propietats físiques i químiques similars.

En general, els elements es poden dividir en metalls (part inferior esquerra de la taula) i no metalls (part superior dreta), amb els semi-metalls entremig. Un cas a part es el dels gasos nobles, que se situen en la columna de més a la dreta (grup 18).



Un poquet d'història

El 1829, un químic alemany, Döbereiner, es va adonar que alguns elements químics devien guardar cert ordre. Va identificar grups de tres elements anomenats tríades de Döbereiner que formaven compostos de composició similar i amb propietats similars. El calci l'estronci i el bari n'era una, el sofre, seleni i tel·luri una altra i el i amb el clor, brom i iode una altra.

El 1864, un químic anglès, John Newlands, va descobrir que al ordenar els elements segons el seu pes atòmic, el vuitè element tenia propietats similars al primer, el novè al segon i així successivament, cada vuit elements, les propietats es repetien, ho va anomenar llei de les octaves, recordant els períodes musicals. Però les octaves de Newlands no sempre es complien.

El 1869, Mendeléiev va publicar el que es considera la primera taula periòdica. Havia ordenat els elements seguint el seu pes atòmic. No va fixar el període de repetició de propietats, sinó que ho va ampliar a mesura que augmentava el pes atòmic. Va invertir l'ordre d'alguns elements per que encaixessin les seves propietats amb les dels elements adjacents, i va deixar forats, indicant que corresponien a elements encara no trobats. La taula periòdica actual manté l'estructura proposada per Mendeléiev.

Paral·lelament, el 1870, el químic alemany Lothar Meyer, estudiava els elements de forma gràfica, representant el volum de cada àtom en funció del seu pes, obtenint una gràfica en ones cada vegada majors. Fou el descobriment de la llei periòdica, però va arribar un any massa tard.

info extreta de wikipèdia.org

QÜESTIONS (Les has respondre en forma de comentari):
  1. Clica ací i busca 3 elements dels sistema periòdic que siguen metalls i 3 no metalls. Escriu el símbol químic i el nom.
  2. Busca a la taula periòdica 3 elements que siguen sòlids a temperatura ambient i 3 més que siguen gasos i 2 líquids.
  3. Busqueu (per parelles) els noms de les diferents famílies del sistema periòdic i escriviu el nom i el símbol d'un element de cada família. Atenció no val repetir!
  4. Busca a la taula periòdica 5 elements necessaris per a la vida i 3 que siguen perillosos.